El dia de l’inici de la cimera pel clima celebrada a Madrid, la COP25, Endesa va protagonitzar la portada de vuit diaris, d’entre ells periòdics com El País, La Vanguardia o El Mundo. L’empresa de l’IBEX 35, que és la que més contribueix  a la generació d’emissions contaminants a Espanya – amb un 10% del total -, era presentada a totes les portades amb el mateix titular: “Endesa presenta a la COP25 les seves solucions per a una societat lliure d’emissions”. 

Aquest fet es deu a una campanya publicitària impulsada per l’empresa elèctrica basada en la compra de les portades als mitjans; tot això, a causa de l’inici de la COP25, una cimera patrocinada per l’IBEX 35. Tot i això, hi van haver una sèrie de mitjans que van denunciar aquest succés anomenat “greenwashing”. A continuació comentaré com tres periòdics digitals, La voz del sur, La marea i El Salto, van dur a terme aquesta denúncia.

En primer lloc, La voz del sur és un mitjà digital de Jerez fundat el 2014 que es presenta sota el lema de “periodisme crític i proper” i sota les consignes de ser un mitjà “modern, igualitari, amb valors socials, ecològics i combatius que vol fomentar el debat d’idees”. El finançament que rep aquest mitjà és privat i es basa principalment en els seus subscriptors. La notícia de La voz del sur sobre les portades de Endesa obria amb el titular “Endesa aparenta ser “verda” a les portades dels diaris quan és l’empresa líder en emissions contaminants” i destacava principalment que aquesta empresa tenia el primer lloc a l’informe “Big polluters in Spain 2019”. 

En segon lloc, La marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital fundat el 2012 que aposta pel periodisme “rigorós i compromès” des d’una perspectiva de “justícia social, llibertat, igualtat, respecte pel medi ambient i laicisitat”. La principal font de finançament d’aquest mitjà són les subscripcions però també la publicitat provinent d’empreses “ètiques”, així com donacions particulars. La notícia de La marea que tractava aquest fet era titulada “El que no t’expliquen d’Endesa a les portades dels periòdics” i posava especial atenció al terme del greenwashing, donant veu a activistes ecologistes. 

Per últim, El Salto és també una revista mensual en paper i un mitjà digital sorgit el 2016 amb la convergència d’una vintena de projectes comunicatius de tot l’Estat. Assegura ser un mitjà “democràtic, de propietat col·lectiva, finançat per la gent i no per les grans corporacions”. A la seva web expliciten que el 70% del finançament que reben és per part de les subscripcions. La notícia d’El Salto sobre aquest tema era titulada “Endesa, empresa líder en emissions contaminants, compra la portada dels principals diaris” i destacava els acords tàctics entre les grans empreses i els grups de comunicació, explicats per l’ex director d’El Mundo David Jiménez, que van més enllà de simplement publicitat.

En conclusió, podem veure com tres mitjans digitals, els quals la seva principal font de finançament són els seus subscriptors i no els bancs i les grans empreses, van denunciar com Endesa havia comprat la portada als principals diaris de l’estat. Cal tenir en compte, però, que l’abast dels tres mitjans comentats anteriorment no té res a veure amb els que van posar el crit al cel afirmant que l’empresa de l’IBEX 35 lideraria el canvi cap a una societat lliure d’emissions.

El passat 10 de novembre es van celebrar unes eleccions generals que van tenir un clar perdedor: Ciutadans. El partit autodefinit d’ideologia de centre-dreta, progressista i constitucionalista va perdre 47 diputats respecte a les últimes eleccions, quedant-se així només amb 10 representats al Congrés. A més, aquest fet va suposar pel partit nascut a Catalunya la dimissió del seu líder, Albert Rivera. A continuació analitzaré com tres mitjans de línies editorials gairebé contraposades, El Periódico, l’ARA i l’ABC, van titular les notícies que tenien a veure amb el declivi del partit taronja i la marxa d’Albert Rivera. 

Començaré per El Periódico: aquest és un diari que va ser fundat l’any 1978 – ja en democràcia – i que pertany al “Grupo Zeta”. Té una línia ideològica considerada més aviat progressista i d’esquerres.Alguns dels titulars utilitzats en relació al tema del que parlo són el següents: “Ciudadanos certifica el derrumbe electoral en su Catalunya natal” i “El hundimiento de Cs sitúa a Rivera en la cuerda floja”, aquest últim just d’abans de la dimissió d’Albert. Cal veure com des del mitjà s’utilitzen paraules derrotistes i contundents contra el partit com “derrumbe” o “hundimiento”. A més, voldria destacar d’El periódico una notícia anomenada “Los mejores memes sobre Albert Rivera” on per, si no ens havia quedat clar, veiem com el diari és més aviat contrari a Ciutadans i se n’alegra del seu declivi. 

A continuació parlaré de l’ARA, un diari fundat l’any 2010 i que pertany a l’Edició de Premsa Periòdica ARA, SL. Té una línia editorial postindependentista i en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Els titulars utilitzats per aquest mitjà en relació al tema són “La desfeta de Ciutadans fulmina a Albert Rivera” i “Ciutadans perd un de cada cinc militants a Catalunya en l’últim any i mig”. Podem veure com el diari català segueix en la línia d’El Periódico, amb un llenguatge punyent que exemplifica com el sector independentista ha vist la baixada del partit taronja. A més, dedicant una notícia a que Ciutadans ha perdut afiliats també s’exemplifica aquest aspecte. 

Per últim veurem el cas de l’ABC, un periòdic fundat l’any 1903 que pertany al grup “Vocento”. Aquest diari destaca per tenir una ideologia conservadora i monàrquica, bastant contraposada als diaris comentats anteriorment. Des de l’ABC van titular “Ciudadanos: las razones del batacazo” i “Las grandes ciudades marcan el declive de Ciudadanos”. Veiem com son titulars menys durs amb el partit, tot i utilitzar la paraula batacazo, i són també més analítics. Crida l’atenció el fet de que l’ABC és un diari que sol ser sensacionalista amb la majoria de temes, però sembla que amb aquest curiosament no van voler anar a fer mal. 
En conclusió, podem deduir que al ser la línia editorial de l’ABC més propera al partit taronja, no han utilitzat un llenguatge molt punyent a l’hora de titular el fet del seu declivi. També podem deduir que la diferència entre El Periódico i l’ARA és que es nota més en el llenguatge del diari català i postindependentista la poca simpatia que Ciutadans ha generat en els últims mesos entre els sectors favorables a la independència.

Els ex-ducs de Sussex han estat presents en l’agenda internacional durant les últimes setmanes per la seva decisió d’allunyar-se de la família real britànica. Mitjans d’arreu del món han informat d’aquesta notícia, però és interessant centrar-se en com dos periòdics de línies editorials contraposades, com són l’ABC i El Periódico, han tractat aquest fet informatiu. 

A mode de marc interpretatiu és interessant veure una petita comparació de com aquests dos mitjans espanyols van tractar la notícia del maig passat del naixement del fill de Harry i Meghan. En quant a l’ABC podríem dir que la seva línia editorial, amb una ideologia més aviat conservadora i monàrquica, podia intuir-se bastant en les notícies publicades sobre aquest tema. El diari del grup Vocento va dedicar una sèrie de peces a parlar, en comptes del naixement del fill, de la corona britànica i la seva successió. En certa manera, això podria entendre’s com a manera de legitimar la monarquia espanyola, ja que al Regne Unit aquesta té nivells de legitimació bastant més alts que a Espanya. A més, també es pot entreveure en les notícies la defensa dels pilars de la família tradicional.

• 

D’altra banda, en quant a El Periódico podem intuir la seva línia editorial més aviat progressista i d’esquerres en el fet que va tractar temes més controvertits del naixement i la corona, com per exemple el tema dels padrins de Hollywood del nounat. Tot i això cal remarcar que, tot i ser un periòdic de caire més modern, el diari del “Grupo Zeta” va donar un voluminós, però en gran part informatiu, tractament a la notícia.

En quant a la notícia de la renúncia a la successió del tro britànic per part dels Sussex veiem alguns canvis en com els dos mitjans han fet el seguiment d’aquest tema. D’una banda, des de l’ABC podem identificar novament certs aspectes de la seva línia editorial al llarg de les notícies i cal remarcar que a l’aspecte al qual ha donat més rellevància ha sigut a les reaccions negatives d’aquest fet. Veiem una opinió subjacent de defensa a la monarquia, per exemple culpant a Harry i Meghan de que “la imatge de la família real ha quedat deteriorada” i de que la Reina “ho està passant malament”. També veiem com la renúncia és considerada per el mitjà com un “error” que ha suposat un cop financer per la parella.

A més, les notícies sobre aquest tema, però sobretot els titulars, solen ser més aviat sensacionalistes, amb ganxo i de caire hostil. Un exemple és la notícia sobre les declaracions del pare de Meghan Markle, qui afirma que la seva filla li fa vergonya aliena. Un altre exemple és el següent titular: “La premsa canadenca, en peu de guerra contra els Sussex: «No sou benvinguts»”. Trobem un titular bastant més informatiu d’aquesta mateixa notícia a El Periódico: “La premsa canadenca critica el pla dels Sussex de viure part de l’any a Canadà”. 

Tot i això, des del mitjà del “Grupo Zeta” s’ha fet un tractament molt sensacionalista del cas en comparació amb la notícia del naixament del fill. Podem veure titulars més propis de la premsa groga, com per exemple, “El príncep Harry defensa a la seva novia davant la premsa”, “La guerra de Harry i Meghan contra els paparazzis no ha fet més que començar” i “Meghan Markle escapa a Canadà”.

Cal mencionar, però, que El Periódico ha aprofundit més en el tema de l’assetjament mediàtic que estan rebent els ex-ducs que l’ABC i s’ha postulat més aviat en la seva defensa. Per últim, d’aquest periòdic cal destacar les imatges que han utilitzat en gairebé totes les notícies. En si, aquestes no són de caire sensacionalista, però són generalment fotografies on es veu a la parella somrient i en ambients agradables, fet que es contraposa amb que les notícies que il·lustren solen ser negatives cap a ells.  

Podem veure com l’ABC ha tractat les dues notícies en la mateixa línia, de defensa a la monarquia, amb trets conservadoristes i suport a la família tradicional. En canvi, El Periódico ha tractat de manera molt més sensacionalista la notícia de la renúncia dels ducs de Sussex que la del naixement del seu fill Archie. 

Esto es una entrada de muestra, originalmente publicada como parte de Blogging University. Regístrate en uno de nuestros diez programas y empieza tu blog con buen pie.

Hoy vas a publicar una entrada. No te preocupes por el aspecto de tu blog. Tampoco te preocupes si todavía no le has puesto un nombre o si todo esto te agobia un poco. Tan solo haz clic en el botón «Nueva entrada» y explícanos por qué estás aquí.

¿Por qué es necesario?

• Porque proporciona contexto a los nuevos lectores. ¿A qué te dedicas? ¿Por qué deberían leer tu blog?
• Porque te ayudará a concentrarte en tus propias ideas sobre tu blog y en lo que quieres hacer con él.

La entrada puede ser corta o larga, una introducción de tu vida o una declaración de los objetivos del blog, un manifiesto de cara al futuro o una breve descripción del tipo de cosas que pretendes publicar.

Te ofrecemos algunos consejos útiles para ayudarte a empezar:

• ¿Por qué publicas tus entradas en lugar de escribir en un diario personal?
• ¿Sobre qué temas crees que escribirás?
• ¿Con quién te gustaría conectar a través de tu blog?
• Si tu blog resulta ser un éxito a lo largo del próximo año, ¿qué objetivo te gustaría lograr?

No tienes por qué atarte a las decisiones que tomes ahora. Lo bueno de los blogs es que evolucionan constantemente a medida que aprendemos nuevas cosas, crecemos e interactuamos los unos con los otros. Pero está bien saber dónde y por qué empezaste, y plasmar tus objetivos puede darte más ideas para las entradas que quieres publicar.

¿No sabes por dónde empezar? Tan solo escribe lo primero que se te ocurra. Anne Lamott, autora de un libro sobre cómo escribir que nos encanta, afirma que debemos permitirnos escribir un «primer borrador de mierda». Anne está en lo cierto: tan solo tienes que empezar a escribir, y ya te encargarás de editarlo más tarde.

Cuando todo esté listo para publicarse, asigna entre tres y cinco etiquetas a la entrada que describan el centro de atención de tu blog: escritura, fotografía, ficción, educación, comida, coches, películas, deportes… ¡Lo que sea! Estas etiquetas ayudarán a los usuarios interesados en tus temas a encontrarte en el Lector. Una de las etiquetas debe ser «zerotohero», para que los nuevos blogueros también puedan encontrarte.